Protecció Civil demana definir “zones segures” als municipis afectats per una “improbable” ruptura de Susqueda

ACN Susqueda/La Cellera de Ter – Aquest dimecres s’ha presentat a la Cellera de Ter (Selva) el Pla d’Emergència de Preses (PEP) dissenyat per Endesa als municipis afectats per una “improbable” ruptura de la presa de Susqueda. Un pla que demana als ajuntaments que defineixin quines són les “zones segures” que tenen als pobles, en cas que la infraestructura cedeixi i s’hagi d’activar el pla Inuncat per risc d’inundacions. A tall d’exemple, a la Cellera un dels punts definits és l’escola, situada en una zona elevada que serviria com a refugi per a la població. La localitat de la Selva seria la primera a veure’s afectada en cas de ruptura de la presa de Susqueda i s’estima que l’aigua arribaria en una mitja hora, un cop haguessin sonat les sirenes d’advertència.
“Avui és un dia important per a nosaltres. Arriba potser una mica més tard del que hauríem volgut, però estem contents”. Així començava l’alcaldessa de la Cellera de Ter, Gemma Panella, el seu discurs davant d’autoritats locals i del Govern, a més de membres de cossos d’emergències. I és que aquest dimecres, Endesa i Protecció Civil han presentat el Pla d’Emergència de Preses (PEP), davant d’una hipotètica ruptura de la presa de Susqueda.

Un trencament que tots els tècnics han deixat clar que és “molt improbable” i que arribaria “per fases”. Així, la presa no es trencaria sencera al mateix temps. En cas que passés, però, l’aigua del pantà arribaria en una mitja hora a la Cellera, que seria la primera població afectada. A més, Amer, Anglès, Osor, Sant Julià de Llor i Bonmatí, Bescanó i  la mateixa Susqueda també estarien afectades. De fet, tan bon punt es detectés un problema, sonarien les sirenes en aquests municipis, que ja han fet proves les proves pertinents per comprovar que tot funciona correctament.

El pla contempla la coordinació entre Endesa com a titular de la infraestructura, les administracions i els equips d’emergència i demana als ajuntaments que estarien afectats davant d’una ruptura que defineixin quines són les zones segures on poder refugiar els veïns.

El PEP de Susqueda i el Pasteral el coordina el Comitè d’Implantació, constituït el maig de 2024 i integrat per representants de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya, Protecció Civil estatal (a través de la subdelegació del Govern a Girona), l’Agència Catalana de l’Aigua i Endesa.

En aquest sentit, es considera un pas “crucial per a millorar la seguretat i la gestió del risc a tota la seva zona d’influència”. En definitiva, l’objectiu principal que té el comitè és garantir la implantació efectiva dels plans d’emergència estipulats, la qual cosa permetrà un millor control i mitigar els riscos en cas d’avaria o ruptura de les preses.

“Aquest PEP és bàsic per vetllar perquè la informació arribi a tota la població i als ajuntaments potencialment afectats en cas d’emergència, per tal que tothom estigui adequadament informat i preparat”, assenyala el cap d’obra Civil de preses d’Endesa a Catalunya, Pepe Conesa.

L’exemple de la Cellera

En cas que la presa cedís i deixés anar l’aigua, el primer poble afectat per les inundacions seria la Cellera de Ter. Per això, la jornada per explicar el pla s’ha fet al centre parroquial del poble. En aquest sentit, l’alcaldessa, Gemma Panella, explica que ja han començat a treballar per detectar quines són les zones on poder refugiar la població en cas de qualsevol contratemps.

De moment, explica Panella, l’escola del poble seria un dels llocs que han vist com  “zona segura” i que incorporaran al pla. A més, l’alcaldessa explica que també servirà per a possibles desbordaments del Ter en temporals. “És un tema que genera molt de neguit i cada vegada que baixa més aigua del compte de la presa hi ha desbordaments i la zona al voltant del Ter queda inundada, per això cal tenir-ho en compte”, ha remarcat.

Tot i que la Cellera seria el primer poble afectat, abans hi hauria un nucli habitat de Susqueda que també es trobaria en situació d’emergència en cas de ruptura de la presa. Es tracta del veïnat dels Terrats que es troba a tocar del pantà. Per això, l’alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas, explica que hi ha diverses cases i que serien “les primeres en rebre”. “Les sirenes sonen, però cal treballar per explicar-li a aquesta gent què han de fer, on han d’anar i com s’han de moure”, concreta.

Un complex hidroelèctric de tres parts

El complex hidroelèctric té tres parts. D’una banda, el Salt de Sau, en servei des de 1963 i que és el superior del sistema. La seva presa de 83 metres d’alçada va ser construïda per l’Estat i és propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El Salt de Susqueda, en servei des de 1967, és l’intermedi i més important dels tres que componen el complex. Va ser construït per l’antiga societat Hidroelèctrica de Catalunya, S.A. (HECSA), i actualment pertany a Enel Green Power, la branca de renovables d’Endesa.

A part de la funció de generació d’electricitat, l’embassament de Susqueda -amb una capacitat d’emmagatzematge de 233 hm3- compleix la funció de regulació dels recursos hídrics del tram inferior del riu Ter.

La presa (1963-1967) de tipus volta amb doble curvatura, de 135 metres d’alçada, 360 metres de longitud i una capacitat útil de 199.7 hm3, va ser obra de l’enginyer Arturo Rebollo i compta amb dues torres de 105 metres d’altura i 12 metres de diàmetre que compleixen la funció de presa d’aigua.

Finalment, hi ha el salt del Pasteral I, en servei des de 1962, que és l’encarregat de laminar els recursos hidràulics procedents del Salt de Susqueda, amb l’objectiu d’aportar al riu Ter un cabal d’aigua constant. De la mateixa manera, i des del seu marge dret, es deriven les aigües per al seu abastament a Barcelona.