La 41a Caminada Popular Nit de Sant Bonós, que se celebrarà aquest dissabte, és molt més que una prova esportiva: és una oportunitat per transitar espais del municipi que molts veïns només coneixen de passada
Hi ha una cartografia de Blanes que només es revela de nit, a peu i en companyia. Una cartografia que no apareix als mapes turístics ni als plànols urbanístics, sinó que es dibuixa amb cada passa d’una multitud que decideix sortir del Passeig de Mar per endinsar-se pels barris, pujar fins a l’Ermita de Santa Bàrbara i tornar per la costa.
Aquesta cita, que arriba ja a la seva 41a edició, funciona com un autèntic ritual col·lectiu. No és només esport popular, ni només festa: és una forma de conèixer el territori des d’una perspectiva que la rutina diària de vegades ens nega.
Vuit quilòmetres de reconeixement veïnal
El recorregut d’enguany, d’uns vuit quilòmetres, ens convida a travessar realitats diverses: des del Fortí, La Plantera, Els Pavos i Mont-Ferrant, fins a la duresa de la pujada a l’Ermita de Santa Bàrbara, per després descendir cap al paisatge banyat per la foscor de Cala Bona, el Jardí Botànic Marimurtra i Sa Carbonera. Són barris i espais que molts blanencs transiten de dia a cop de volant, però que adquireixen una dimensió gairebé mística quan es recorren de nit, a peu i sense la pressió de la pressa diària.
La caminada aconsegueix fixar un teixit comú. Que l’organització de l’Ajuntament de Blanes hagi de limitar les inscripcions a 5.500 participants —amb un ritme de reserves que frega el ple absolut— demostra que estem davant d’una necessitat ciutadana que va més enllà de recollir un dorsal a botigues com Decathlon o rebre un obsequi a l’arribada. L’èxit és la trobada.
La GI-682 entre Blanes i Tossa: postal natural davant la saturació veïnal
Una prova que combina esport, lleure i civisme
La sortida a dos quarts d’onze de la nit i el marge ampli fins a la matinada obren la porta a un mosaic humà incalculable: corredors habituals comparteixen el mateix asfalt amb famílies, grups d’amics de tota la vida i colles de caminadors de totes les edats. La nit, el recorregut urbà i la treva competitiva converteixen la prova en una experiència democràtica.
Això no és menor. En un context urbà cada cop més fragmentat, on els barris funcionen massa sovint com a compartiments estancs que gairebé no es parlen entre ells, una activitat que convida a creuar el municipi de punta a punta té un valor polític i cívic innegable. La caminada no només posa en moviment els cossos, sinó que sacseja i unifica la mirada col·lectiva sobre la nostra pròpia ciutat.
La cartografia afectiva de la nostra ciutat
En el fons, la Nit de Sant Bonós dibuixa una cartografia afectiva de Blanes. Cada participant construeix el seu propi mapa mental del recorregut, amb els seus punts de referència, els seus records d’edicions passades, les seves pujades més dures i els seus trams més plaents al costat del mar. I tots aquests mapes individuals, sumats en una riuada de milers de persones, conformen una visió de poble cohesionat que mereix tota l’atenció editorial.
Aquest dissabte, quan la multitud deixi enrere el Passeig de Mar i s’endinsi per la Blanes real, la que es pateix i es gaudeix cada dia, els participants estaran fent molt més que una caminada esportiva. Estaran reivindicant una forma de viure, de conviure i de reconèixer el territori que, en temps de pantalles, presses i desconnexió, té un valor incalculable.
- Et Recomanem -
