La prolongació de la C-32 entre Blanes i Lloret: Una «necessitat imperiosa» que reobre el debat territorial
La mobilitat a la comarca de la Selva i el sud de la demarcació de Girona torna a estar al centre de l’agenda política. Els ajuntaments de Blanes i Lloret de Mar han rebut amb satisfacció l’anunci de la Generalitat de Catalunya de recuperar el projecte de prolongació de la C-32, una infraestructura històrica que portava gairebé una dècada encallada als tribunals arran dels recursos de diverses entitats ecologistes. Amb la licitació de l’estudi informatiu ja en marxa, el Govern té com a objectiu iniciar les obres l’any 2027, obrint una nova etapa per al desenvolupament socioeconòmic d’aquest tram de la Costa Brava.
L’alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas, ha estat un dels més contundents en defensar la urgència de la carretera, titllant-la de «necessitat imperiosa». Lamelas ha recordat que Lloret de Mar és actualment l’únic municipi de Catalunya de més de 40.000 habitants que no disposa d’una connexió directa amb una via ràpida. Des del consistori es veu aquesta obra com una reclamació històrica i un dret que la ciutadania es mereix des de fa dècades per garantir un accés ràpid i segur cap a la zona metropolitana de Barcelona.
Més enllà del turisme: Una via per al dia a dia dels veïns
Un dels punts clau on els alcaldes d’ambdós municipis han volgut posar l’accent és en el fet de desvincular el projecte de la pressió estiuenca. L’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, ha assenyalat que el municipi s’ha convertit en un autèntic «cul d’ampolla» on es formen cues diàries tot l’any a causa de la gran quantitat de treballadors que s’han de desplaçar cap a municipis de l’entorn com Tordera, Hostalric o Girona. D’aquesta manera, la prolongació es planteja com una eina essencial per a la cohesió social i la mobilitat laboral dels residents en els seus trajectes quotidians.
El debat de la narrativa: Realitat econòmica o estratègia política?
No obstant això, aquesta insistència a allunyar la C-32 de la dinàmica de la Costa Brava obre un profund debat sobre si es tracta d’un encert narratiu o d’una manera d’invisibilitzar la dependència estacional. Blanes i Lloret viuen de l’activitat turística, i qualsevol millora viària de gran capacitat acabarà beneficiant de forma massiva el sector hoteler i de serveis, augmentant l’arribada d’uns visitants que, malgrat tot, ja troben vies alternatives per arribar-hi a l’estiu.
Una explosió a Blanes deixa dos ferits i cent veïns evacuats
Les dades oficials del sector a la Costa Brava sud fan palesa aquesta realitat: mentre que la comarca tanca l’estiu gestionant el repunt habitual de l’activitat de platja —marcat desgraciadament aquest any per la pèrdua de 12 vides per ofegaments a la costa de Girona—, infraestructures clau com l’Aeroport de Girona-Costa Brava ja s’apropen a la xifra d’1,5 milions de passatgers. Aquest volum de trànsit de visitants i la pressió del vehicle privat a la xarxa local demostren que, encara que es vulgui plantejar com una via exclusivament veïnal, l’autovia alimentarà de manera inevitable el teixit econòmic estival de la regió.
La intensitat de trànsit sota anàlisi
Tot i que els estudis de mobilitat del corredor recollits per entitats com Aturem C-32 demostren un volum significatif de desplaçaments diaris relacionats amb la feina i els serveis, les dades de trànsit continuen reflectint intensitats extremadament elevades durant la temporada de vacances. Això alimenta el dubte històric de si l’autovia resol realment la congestió a llarg termini o si només la desplaça uns quilòmetres més enllà, perpetuant la dependència del sector turístic i el vehicle privat.
Pacificació urbana i complementarietat amb el transport públic
L’impacte de la nova carretera també es preveu clau per a la transformació urbana dels propis nuclis de població. En el cas de Lloret de Mar, l’actual avinguda de Tossa de Mar suporta el pas diari de milers de vehicles que necessiten creuar tot el poble de punta a punta per connectar Blanes amb Tossa. L’alcalde Lamelas ha comparat l’efecte que tindrà la C-32 amb el paper de les rondes de Barcelona, assegurant que la nova via ràpida permetrà «esponjar» el trànsit de pas i pacificar el centre de la localitat, fent viable la creació de superilles o carrils bici intern.
La línia del bus ràpid com a eix complementari
Així mateix, el projecte de la C-32 es planteja com una infraestructura totalment complementària a les accions de mobilitat sostenible que ja s’estan executant. Entre elles destaca el carril de bus ràpid (BRCAT) entre Blanes i Lloret, les obres del qual van ser licitades pel Govern el passat 4 de setembre. Tot i que els batlles consideren que el carril bus és un gran avenç de futur, recorden que per si sol no és suficient per resoldre la greu congestió que pateixen les connexions d’aquest territori.
El conflicte territorial i el repte mediambiental
La sintonia actual entre els alcaldes d’ambdós municipis és una oportunitat única per avançar, de la mateixa manera que obre la porta a superar un escenari on el consens municipal no sempre ha estat fàcil. En el passat, el mateix Ajuntament de Blanes va rebutjar propostes alternatives de la Generalitat per a la prolongació, tal com consta en la documentació oficial accessible a blanes.cat.
Garanties per evitar un nou bloqueig jurídic
Les anteriors sentències judicials que van aturar les obres es basaven en motius ambientals i d’ordenació territorial. Per aquest motiu, els consistoris miren el futur amb prudència; l’alcalde de Blanes s’ha mostrat confiat que el departament de Territori dissenyarà un nou traçat que compti amb totes les garanties mediambientals necessàries per protegir els espais forestals de la Selva. L’estudi informatiu acabat de licitar serà el document encarregat de determinar el recorregut exacte, analitzar el seu impacte i buscar el consens tècnic i social per evitar un nou bloqueig als tribunals.
- Et Recomanem -
