La línia Lloret-Vidreres-Girona ha deixat passatgers a la parada durant mesos. Ara, 250.000 euros prometen reforçar el servei d’autobús abans de final d’any
El bus surt ple des de Lloret de Mar i, quan arriba a Vidreres, ja no hi caben més cossos. És una escena repetida a les hores punta, prou visible perquè una plataforma de veïns l’hagi batejada amb un nom que no admet interpretacions: «No ens deixeu a terra».
Els usuaris que depenen de les línies E4 i 663 per arribar a Girona denuncien que el servei està saturat i que molta gent es queda a la parada sense poder pujar, tal com recull La Ciutat i confirma el Diari de Girona.
No és una queixa menor. Qui es queda a terra no és algú que vol anar de passeig: és un treballador que arriba tard a la feina, un estudiant que perd una classe, un veí de Vidreres que necessita accedir a serveis comarcals i a la xarxa ferroviària.
L’autobús és, per a molts, l’única alternativa al cotxe privat, car i contaminant. Quan aquesta alternativa falla sistemàticament, no es tracta d’una molèstia: és una fractura de mobilitat que aïlla un municipi del seu entorn.
250.000 euros per tancar la ferida
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha anunciat una inversió de 250.000 euros per ampliar la capacitat de la línia abans de final d’any. L’objectiu declarat, segons Europa Press, és garantir que cap passatger es quedi sense plaça.
El Diari de Girona i ho confirma: el reforç arriba després de mesos d’acumulació de queixes.
El gest és correcte i necessari. Però la qüestió de fons no és si els 250.000 euros arreglen el problema demà, sinó per què ha calgut que els usuaris s’organitzessin en plataforma, recollissin testimonis i fessin públic el fracàs del servei perquè l’administració reaccionés.
El model de concesió no contempla ajustos de capacitat davant la demanda real; només es mou quan la pressió social ja és insostenible.
Roben a l’interior d’un cotxe a Lloret de Mar i els descobreixen a Vidreres
Gestió reactiva o planificació estructural
Hi ha un patró que convé llegir amb atenció. La demanda del corredor Lloret-Vidreres-Girona no és nova ni imprevista: és estructural, lligada a la dependència d’un municipi costaner respecte a la xarxa de transport de la comarca. I, tanmateix, la resposta arriba com un pegat de final d’any, no com un pla de mobilitat pensat per al cicle complet.
El reforç anunciat pot resoldre la saturació immediata. Però si no va acompanyat d’un mecanisme que ajusti places a demanda de manera automàtica, l’any que ve tornarem a la mateixa escena: bus ple, parada buida, veïns a terra.
La promesa que cap passatger es quedi sense plaça, sona bé; el que caldrà veure és si es compleix quan arribi el proper pic de demanda.
El transport públic no pot ser un servei que es reactiva quan ja ha fallat. Ha de ser un servei que anticipa, que llegeix la demanda i que entén que darrere cada plaça hi ha una persona que no pot permetre’s quedar-se esperant a la parada. Els 250.000 euros són benvinguts; el que estaria encara més benvingut és que la propera vegada no calgués cap plataforma per aconseguir-los.
- Et Recomanem -
