El retard de la maternitat centra les conclusions del Mes de la Fertilitat

El Mes de la Fertilitat conclou constatant que la maternitat s’apropa cada vegada més als 40 anys

Amb la fi del Mes de la Fertilitat, els especialistes tornen a posar el focus en un dels principals reptes de la salut reproductiva: el progressiu retard de la maternitat. A Espanya, cada vegada són més les dones que inicien el seu projecte reproductiu a edats properes als 40 anys, una realitat que reflecteix la transformació dels models familiars i la necessitat de reforçar l’educació en fertilitat.

Els canvis socials, econòmics i laborals han desplaçat progressivament el moment de formar una família. L’allargament dels estudis, la recerca d’estabilitat professional, les dificultats per accedir a un habitatge, la manca de mesures de conciliació o el fet de no haver trobat una parella amb qui compartir el projecte familiar són alguns dels motius que porten a ajornar la maternitat.

Tanmateix, aquesta realitat conviu amb un calendari biològic diferent. La fertilitat femenina comença a disminuir de manera més acusada a partir dels 35 anys, principalment a causa de la disminució de la reserva ovàrica i de la qualitat dels ovòcits.

Amb motiu del tancament del Mes de la Fertilitat, els especialistes insisteixen a recordar la importància de reforçar l’educació reproductiva perquè dones i homes puguin conèixer com evoluciona la fertilitat amb l’edat i prendre decisions informades, sense traslladar la responsabilitat individual d’un fenomen condicionat per factors estructurals.

Les dades proporcionades per les clíniques IVI mostren que l’edat mitjana de les dones que recorren a tractaments de reproducció assistida s’ha estabilitzat entre els 38 i els 39 anys durant els darrers cinc anys. Accedir a la medicina reproductiva a edats properes als 40 anys ja no constitueix una circumstància excepcional, sinó una realitat consolidada a Espanya.

Les xifres presenten, a més, una notable homogeneïtat territorial. L’edat mitjana se situa en 39,4 anys a Barcelona, 39,3 a Vigo i 39 a Madrid. A València arriba als 38,7 anys, mentre que a Mallorca és de 38,6 i a Bilbao de 38,4.

La directora d’IVI Almeria, la doctora Rafaela González, va explicar que el perfil de les dones que acudeixen a consulta ha canviat de manera considerable. «Fa dues dècades, la majoria de les pacients iniciaven tractaments a edats significativament inferiors. Avui veiem com la maternitat s’integra en projectes vitals més amplis i complexos, i el nostre paper és acompanyar aquesta decisió amb el màxim rigor científic i personalització», va assenyalar.

L’especialista recorda que el retard de la maternitat no està exempt d’implicacions clíniques. A mesura que augmenta l’edat poden reduir-se les possibilitats d’aconseguir un embaràs amb òvuls propis i incrementar-se determinats riscos reproductius i obstètrics, com una menor reserva ovàrica, una pitjor qualitat dels ovòcits, una major probabilitat d’avortament espontani o determinades complicacions durant la gestació.

La doctora González subratlla que disposar d’informació amb antelació és clau per valorar les diferents opcions reproductives i planificar millor les decisions personals. Una informació que, insisteix, no hauria d’arribar únicament quan apareixen dificultats per aconseguir un embaràs, sinó formar part de l’educació en salut des d’edats més primerenques.