El silenci després del xiulet: l’accident ferroviari al municipi del 22 de setembre de 1968
El matí del 22 de setembre de 1968, la tranquil·la línia ferroviària del Maresme va quedar marcada per una de les tragèdies més greus viscudes a Calella. A l’altura de l’estació, dos trens van col·lidir frontalment: un tren correu procedent de Barcelona i un automotor elèctric que sortia en direcció a Sant Pol de Mar. El balanç va ser dramàtic: una persona morta i vint-i-vuit ferides.
Una col·lisió que va marcar el municipi
L’impacte va ser extremadament violent. L’automotor elèctric va quedar completament destrossat per la part davantera, igual que la locomotora del tren correu, la 7627 de la sèrie 276. Les fotografies de l’època mostren vagons deformats, estructures metàl·liques retorçades i una escena de caos que va impressionar profundament els veïns que s’hi van acostar hores després.
L’error que ho va desencadenar
Segons les informacions recollides en aquell moment, la causa principal de l’accident va ser un error humà. El maquinista de l’automotor hauria confós el xiulet que anunciava l’inici d’una cursa ciclista, celebrada a prop de l’estació, amb el senyal ferroviari de sortida. En arrencar el tren abans d’hora, va topar amb el correu que estava entrant a l’estació, sense temps material per evitar l’impacte.
Un tram especialment delicat
El trajecte entre Calella i Sant Pol de Mar era aleshores de via única electrificada, una circumstància que va agreujar les conseqüències de l’error. RENFE va obrir una investigació interna i el succés va quedar registrat als butlletins de seguretat ferroviària de l’època, convertint-se en un cas de referència sobre la importància dels protocols de sortida i la correcta interpretació de les senyals.
Dol a Malgrat per la mort de Miguel Romaguera, estimat agent de policia
Un poble commocionat
L’accident va sacsejar profundament Calella. L’endemà, nombrosos veïns es van apropar a l’estació per veure l’estat de les vies i interessar-se per l’evolució dels ferits. Durant dies, la tragèdia va ser el tema central de converses, ràdios i diaris, en un temps en què la informació es transmetia sobretot de boca en boca.
Records que encara perduren
Més de mig segle després, aquell 22 de setembre continua molt present en la memòria col·lectiva. A les xarxes socials, diversos usuaris han compartit records personals vinculats al succés. Alguns expliquen que van sentir el xoc des de casa; d’altres recorden haver anat a Calella poques hores després per veure amb els seus propis ulls les restes dels trens. També hi ha testimonis de persones que tenien familiars viatjant aquell dia.
La memòria d’un xiulet fatal
Aquestes històries, explicades dècades després, aporten una dimensió humana a un fet que va més enllà de les xifres. Parlen del silenci posterior a l’impacte, del fum, del desconcert i de la sensació que una desgràcia inesperada havia trencat la rutina del poble.
Avui, els trens continuen circulant amb normalitat per Calella, però aquell accident forma part de la seva història. Les fotografies en blanc i negre i els records dels veïns mantenen viu el record d’un dia en què un simple xiulet va canviar moltes vides per sempre.
- Et Recomanem -
