Els focs que han fet de Blanes molt més que una vila costanera

La localitat arrenca aquest dimecres la 54a edició del Concurs Internacional de Focs d’Artifici, un esdeveniment que fa mig segle que marca l’estiu a la Costa Brava. La pregunta és si continua sent una festa de proximitat o si ja és només un producte turístic.

Poques cites al calendari festiu de la Selva poden presumir de la continuïtat i el prestigi internacional que acumula el Concurs de Focs d’Artifici de Blanes. Cinquanta-quatre edicions no es fan en un dia, i tampoc es mantenen sense una base sòlida de suport veïnal i institucional.

Aquest any, del 23 al 27 de juliol, cinc pirotècnies —tres de l’Estat espanyol, una de la Xina i una de Portugal— dispararan els seus espectacles des de Sa Palomera a les 22.30 hores cada nit. El jurat popular i la comissió tècnica valoraran colors, ritme, originalitat, aprofitament de l’espai natural i ús dels focs aquàtics.

Un esdeveniment que va més enllà del pirotècnic

El concurs no és només una exhibició: és un dels pocs elements identitaris que Blanes pot reivindicar com a propis davant la pressió turística que homogeneïtza la Costa Brava.

La pregunta, però, és si aquesta distinció continua sent viscuda des de dins o si fa temps que el veí de Blanes s’ha convertit en espectador passiu d’un producte pensat per a l’exterior. Milers de persones es congreguen cada vespre a primera línia de mar, al Castell de Sant Joan o a l’espigó del Club de Vela, però quantes d’elles són veïnes del municipi?

El dilema de la proximitat en un context turístic

No es tracta de negar el valor econòmic ni la projecció que el concurs aporta a Blanes. És innegable que un esdeveniment amb 54 edicions i reconeixement europeu genera fluxos de visitants, ocupació hotelera i visibilitat mediàtica. Però la tensió entre identitat local i producte turístic no es resol amb xifres d’assistència.

En el cas del concurs de Blanes, la pregunta és si hi ha espais reservats per al veí que no passin per disputar-se un lloc a la platja amb milers de turistes.

El format del certamen, amb un jurat popular que participa en la valoració, és un intent de mantenir aquesta connexió. Però la participació en un jurat no equival necessàriament a sentir-se part de la festa. La percepció de molts veïns és que el concurs és «per a fora», i que la vida quotidiana del municipi queda en suspens durant cinc nits per facilitar un espectacle que, en bona part, consumeixen altres.

Comparació amb altres certàmens de la comarca

El que fa singular el cas de Blanes és que el concurs no és una festa major en sentit estricte: és un certamen tècnic amb vocació internacional que s’ha convertit en l’esdeveniment estrella de l’estiu.

Això té avantatges —prestigi, continuïtat, capacitat d’atracció— però també riscos. Un certamen que es professionalitza i s’internacionalitza pot acabar desconnectant-se de la comunitat que el va veure néixer. I quan això passa, el que era identitat es converteix en marca, i el que era festa es converteix en espectacle.

El repte de mantenir l’equilibri

El concurs de Blanes no està en perill. La seva consolidació és un fet, i la participació d’empreses de la Xina, Portugal i l’Estat espanyol garanteix nivell tècnic i diversitat. Però la pregunta de fons no és si el concurs funciona, sinó per a qui funciona.

Mantenir l’equilibri entre projecció turística i arrelament local és un dels reptes més complexos per a qualsevol municipi costaner. Blanes té l’avantatge de comptar amb un esdeveniment consolidat que genera retorn econòmic i mediàtic. Però també té la responsabilitat de no deixar que aquest esdeveniment es converteixi en una cosa aliena per al veí que viu tot l’any al municipi.

La solució no passa per tancar el concurs al turisme —seria absurd i contraproduent—, sinó per reforçar els espais de participació veïnal, per garantir que hi ha moments i llocs on el blanenc se senti protagonista i no convidat de segona. Perquè cinquanta-quatre anys de focs no es mantenen només amb pirotècnia: es mantenen amb comunitat.

El valor de la continuïtat

Que un certamen arribi a la 54a edició és un mèrit col·lectiu. Implica suport institucional, implicació tècnica, capacitat organitzativa i, sobretot, una base social que hi creu. El concurs de Blanes ha aconseguit tot això, i és just reconèixer-ho.

Per això mateix, la reflexió sobre el seu futur no és una crítica, sinó una exigència de responsabilitat. Un esdeveniment que forma part de la identitat d’un poble no pot permetre’s perdre el contacte amb aquest poble. I si la sensació creixent és que el concurs és «per a fora», caldrà revisar què es pot fer perquè torni a ser, també, «per a dins».

Serà una bona ocasió per observar no només els focs, sinó també qui els mira i des d’on.