IVI revela com funciona el mètode ROPA i per què l’edat és determinant

IVI detalla el funcionament del mètode ROPA, l’assignació de rols i com l’edat de cada dona impacta en els resultats

El mètode ROPA, o Recepció d’Òvuls de la Parella, és una tècnica de reproducció assistida per a parelles de dones que desitgen participar activament en el procés reproductiu. En aquest tractament, una dona aporta els òvuls, que es fecunden amb semen d’un donant anònim. L’altra dona duu a terme la gestació, creant un vincle biològic diferent però complementari amb el nadó.

«El mètode ROPA permet que totes dues dones participin en la maternitat des de rols diferents, però igual d’importants», va explicar el doctor Guillermo Martínez Canillas, metge a IVI Valladolid. «Fa deu anys era poc conegut. Avui és una pràctica habitual, impulsada pels canvis socials, legals i pel desig d’implicació de totes dues dones en la maternitat», afegeix.

El tractament combina les preferències de la parella i els criteris mèdics. La dona que aporta els òvuls se selecciona segons la seva edat ovàrica, preferiblement inferior als 35 anys, la reserva ovàrica mesurada mitjançant l’hormona antimülleriana i el recompte de fol·licles, així com l’absència de malalties genètiques transmissibles. La gestant se selecciona segons la salut uterina, l’adequació de l’endometri i la minimització dels riscos obstètrics relacionats amb hipertensió, diabetis, trombofílies o obesitat. «La informació mèdica permet que la parella prengui decisions conscients i segures sobre els rols», va afegir Martínez Canillas.

L’edat influeix de manera diferent en cada dona. L’edat de la donant determina la probabilitat d’embaràs perquè afecta la qualitat ovocitària i embrionària. L’edat de la gestant condiciona la seguretat de l’embaràs i els riscos obstètrics. «La capacitat d’aconseguir la gestació depèn de l’ovari de la donant i la de portar-la amb seguretat depèn de l’úter de la gestant i del seu estat de salut. Són factors independents que s’han d’avaluar conjuntament», va assenyalar Martínez Canillas.

Les taxes d’èxit del mètode ROPA són comparables a les de l’ovodonació convencional quan les condicions clíniques són òptimes. «Si la dona que aporta els òvuls té menys de 35 anys i no existeixen altres factors reproductius rellevants, les taxes d’èxit poden ser molt similars a les de l’ovodonació convencional», afirma el Dr. Martínez Canillas. Cada cas requereix un estudi individualitzat que consideri la reserva ovàrica, la qualitat embrionària, la salut uterina i altres factors mèdics.

A més dels aspectes tècnics, les parelles plantegen preguntes emocionals i familiars. Entre les més freqüents hi ha: de qui és biològicament el nadó, si és possible intercanviar els rols en un segon embaràs, com influeix la gestant en el desenvolupament del nadó, si el mètode ROPA té més risc que una FIV convencional i què passa si la parella se separa. IVI ofereix acompanyament des de la primera consulta, amb informació clara sobre els intents possibles i suport psicològic especialitzat.

Fa una dècada, el mètode ROPA era poc conegut. L’expert indica que avui és una alternativa consolidada en la reproducció assistida. «Cada vegada més parelles arriben amb una decisió meditada i amb la intenció de participar juntes en la maternitat. El nostre paper és acompanyar-les amb rigor mèdic i sensibilitat», va concloure el doctor Guillermo Martínez Canillas.