La defensa de Jonathan Andic sosté que no hi va haver intervenció de terceres persones a Montserrat

Els pèrits de la defensa de Jonathan Andic han elaborat un informe exhaustiu, recollit en el recurs d’apel·lació davant la jutgessa, que examina amb detall una caiguda que va patir Isak Andic deu mesos abans de l’accident a Montserrat i que consideren que constata que aquest mateix incident, si s’extrapola a la situació d’aquell dia a la muntanya, hauria estat totalment plausible que es produís una caiguda accidental, sense cap intervenció de terceres persones.

Segons ha publicat La Vanguardia aquest divendres, amb imatges d’aquesta caiguda fortuïta a la seu de Mutua Universal, la defensa l’ha disseccionada i analitzada fotograma a fotograma fins a poder definir un patró que, posteriorment, van reproduir a l’escenari de Montserrat. Després d’aquesta anàlisi, un dels pèrits que signa l’informe, Francisco Marco, conclou que les lesions documentades en la recreació, utilitzant el mateix patró de la caiguda a Mutua Universal, són les mateixes que els forenses van acreditar en el seu informe d’autòpsia i, per tant, no hi va poder intervenir cap altra persona.

Aquesta anàlisi també exposa un altre factor rellevant, que és buscar una explicació mèdica a la primera caiguda. Les imatges de Mutua Universal, que van ser analitzades pels doctors de la Universidad Complutense de Madrid, Javier Ladrón de Guevara i Gema Águila Manso, acrediten que Isak Andic patia gonartrosi bilateral amb una incapacitat neuromotora documentada que li impedia “activar el reflex protector davant una caiguda”. Una dolència que, a més, la defensa assegura que el seu fill desconeixia.

En el recurs, l’advocat Cristóbal Martell exposa que ni l’absència de lesions palmars ni la caiguda en forma de tobogan —que destaca la jutgessa— condueixen a afirmacions científiques d’una caiguda no accidental. “La constatada gonartrosi bilateral en ambdós genolls del difunt, que explica la reducció dels temps de reacció en una caiguda, la incapacitat de correcció postural i el col·lapse articular en què els genolls cedeixen en lloc de sostenir el pes, produint-se una caiguda més vertical i menys controlada; en aquestes pèrdues d’equilibri no existeix reacció defensiva i, per tant, no existeixen lesions palmars”, afirma la defensa.

En aquest context, l’equip legal contrasta les dues caigudes que permeten establir una tesi pericial “altament fiable” que debilita objectivament la hipòtesi d’intervenció de tercers, si se situa el patró cinemàtic i biomecànic observat en el vídeo registrat i s’aplica a l’escenari del Camí de les Feixades de Montserrat on va ocórrer l’accident.

En declaracions a Rac1 recollides per Servimedia aquest divendres, Francisco Marco ha destacat que aquesta anàlisi de les dues caigudes és molt rellevant i ha recordat que el mateix matí de l’accident a Isak Andic li van haver d’aplicar gel al genoll. “S’han fet reconstruccions 3D, amb ninots articulats, amb humans, per reproduir aquesta caiguda a la muntanya i totes les vegades es produeix aquesta caiguda”.

A més, també ha qüestionat durament com s’ha desenvolupat la investigació per part d’un mosso que ha fet una “cacera de l’home”, si bé ha destacat que aplaudeix en general la tasca diària de la policia catalana. Entre els exemples que ha qüestionat del procés d’investigació hi ha el fet que no s’inclogui a la causa el testimoni dels dos excursionistes que van atendre Jonathan després de la caiguda. “No és a la causa, és una gran pregunta”, ha recordat, assenyalant que, a més, aquest excursionista va parlar amb el 112 juntament amb el fill d’Andic.

Un altre punt que ha comentat és el mòbil que va utilitzar Jonathan Andic a Quito durant un viatge llampec a la capital equatoriana i del qual va patir un furt. Segons va transcendir per part de la investigació, el terminal no es va arribar a activar, extrem que Marco ha rebatut en directe mostrant una relació de trucades durant el viatge. També s’ha fet menció de l’empremta suposadament falsejada i ha deixat clar, tal com apunta la defensa en el recurs, que la cadena de custòdia de la zona va quedar alterada, criticant a més que els mateixos mossos no puguin atribuir de qui és l’empremta, que va ser analitzada 25 dies després.