Imatge de la parada d'autobús situada al marge dret de la C-63, a Vidreres, al costat d'una zona verda
El bus surt ple des de Lloret de Mar i, quan arriba a Vidreres, ja no hi caben més cossos. És una escena repetida a les hores punta, prou visible perquè una plataforma de veïns l’hagi batejada amb un nom que no admet interpretacions: «No ens deixeu a terra».
Els usuaris que depenen de les línies E4 i 663 per arribar a Girona denuncien que el servei està saturat i que molta gent es queda a la parada sense poder pujar, tal com recull La Ciutat i confirma el Diari de Girona.
No és una queixa menor. Qui es queda a terra no és algú que vol anar de passeig: és un treballador que arriba tard a la feina, un estudiant que perd una classe, un veí de Vidreres que necessita accedir a serveis comarcals i a la xarxa ferroviària.
L’autobús és, per a molts, l’única alternativa al cotxe privat, car i contaminant. Quan aquesta alternativa falla sistemàticament, no es tracta d’una molèstia: és una fractura de mobilitat que aïlla un municipi del seu entorn.
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha anunciat una inversió de 250.000 euros per ampliar la capacitat de la línia abans de final d’any. L’objectiu declarat, segons Europa Press, és garantir que cap passatger es quedi sense plaça.
El Diari de Girona i ho confirma: el reforç arriba després de mesos d’acumulació de queixes.
El gest és correcte i necessari. Però la qüestió de fons no és si els 250.000 euros arreglen el problema demà, sinó per què ha calgut que els usuaris s’organitzessin en plataforma, recollissin testimonis i fessin públic el fracàs del servei perquè l’administració reaccionés.
El model de concesió no contempla ajustos de capacitat davant la demanda real; només es mou quan la pressió social ja és insostenible.
Hi ha un patró que convé llegir amb atenció. La demanda del corredor Lloret-Vidreres-Girona no és nova ni imprevista: és estructural, lligada a la dependència d’un municipi costaner respecte a la xarxa de transport de la comarca. I, tanmateix, la resposta arriba com un pegat de final d’any, no com un pla de mobilitat pensat per al cicle complet.
El reforç anunciat pot resoldre la saturació immediata. Però si no va acompanyat d’un mecanisme que ajusti places a demanda de manera automàtica, l’any que ve tornarem a la mateixa escena: bus ple, parada buida, veïns a terra.
La promesa que cap passatger es quedi sense plaça, sona bé; el que caldrà veure és si es compleix quan arribi el proper pic de demanda.
El transport públic no pot ser un servei que es reactiva quan ja ha fallat. Ha de ser un servei que anticipa, que llegeix la demanda i que entén que darrere cada plaça hi ha una persona que no pot permetre’s quedar-se esperant a la parada. Els 250.000 euros són benvinguts; el que estaria encara més benvingut és que la propera vegada no calgués cap plataforma per aconseguir-los.
KmZeroIA Evolution ha posat en marxa un hub d’emprenedoria rural que reuneix intel·ligència artificial, acceleració…
Col·laboració per promoure la salut infantilLa Diputació de Girona i la Gasol Foundation han signat…
Secuoya Content Group manté el seu creixement de dos dígits amb una facturació de 156…
Un èxit rotund en la 45a Festa de la RatafiaLa celebració de la 45a Festa…
Ana López és una de les milers de persones cuidadores no professionals que atenen un…
La gastronomia contemporània sembla estar redescobrint el valor de la senzillesa. Després d’una etapa marcada…
Esta web usa cookies.