L’atenció a la salut mental juvenil creix un 59% des de la implementació del servei EstarB a Barcelona fa 5 mesos

ACN Barcelona – L’atenció a la salut mental juvenil ha crescut un 59% des de la implementació del servei EstarB a Barcelona, l’octubre del 2025. Segons dades d’aquest servei integral, a les quals ha tingut accés l’ACN, EstarB ha passat de 353 actuacions el seu primer mes a les 541 el febrer de 2026. De fet, ara mateix el programa té una llista d’espera d’un mes aproximat. L’edat mitjana dels usuaris és de 17,4 anys, i un 68% són noies i un 30% nois. Els motius principals de les consultes són la gestió de l’ansietat, l’apatia i la desmotivació vital, i el malestar en l’entorn familiar. L’Ajuntament va crear aquest projecte per donar continuïtat a l”Aquí t’escoltem’ i ‘Konsulta’m’, i respondre així a l’augment del malestar emocional entre adolescents.
El servei integral EstarB va néixer ara fa cinc mesos, i té una mitjana de 399 atencions individuals cada mes. Abans de la posada en marxa d’aquest programa, la mitjana era de 251 atencions, durant els 8 mesos previs a la implementació d’EstarB. Així, l’increment d’atencions a la salut mental juvenil a Barcelona a partir d’aquest espai és d’un 59,12%, segons dades del mateix servei.

El programa va realitzar 353 atencions individuals l’octubre de l’any passat (quan es va crear), 322 al novembre, i 330 al desembre. Els dos primers mesos del 2026 han registrat un increment: 450 atencions al gener, i 541 al febrer. Si es tenen en compte les atencions amb famílies, se’n van fer 110 a l’octubre, 103 al novembre, 86 al desembre, 77 al gener i 68 al febrer.

Pel que fa als perfils, l’edat mitjana dels usuaris que utilitzen aquest servei és de 17,4 anys. Un 68,4% són noies, un 29,9% nois, i un 1,7% es consideren no binaris. El malestar en l’entorn familiar és un dels principals motius que porten els adolescents a l’EstarB, així com l’apatia i la desmotivació vital, i les dificultats en la gestió de l’ansietat.

La pressió de les xarxes

En Marçal Castellvell és un dels educadors del servei. En declaracions a l’ACN, destaca la “necessitat” d’aquest programa, i referma la importància que l’equip educador també sigui jove: “Parlem el mateix llenguatge que els joves que venen”.

Comenta que un dels factors que més perjudiquen la salut mental dels adolescents és la seva situació socioeconòmica. En aquest sentit, Castellvell constata la pressió que té el jovent, la manca de perspectiva d’oportunitats, i com les xarxes socials afecten la seva dinàmica psicoemocional.

L’educador insisteix que l’addició a les xarxes és un dels principals problemes, així com el ciberassetjament o la pressió estètica -tant de noies com de nois-. Dos terços de les usuàries del servei són noies, i apunta que els nois tenen “més por de parlar de què els passa” i de “mostrar-se vulnerables”.

Així mateix, Castellvell subratlla que les noies continuaran patint més que els nois pel que fa a la salut mental, mentre el sistema sigui “capitalista i heteropatriarcal”.

Llista d’espera

El servei integral EstarB ha duplicat les atencions que podia assumir, i ha passat de 5 a 10 psicòlegs. L’equip d’educadors també ha augmentat les hores d’acollida, fins a poder absorbir les 541 atencions individuals del febrer.

El programa té ara llista d’espera en tots els districtes de Barcelona. Aquest temps d’espera és d’aproximadament un mes, en funció de cada espai: “El servei s’utilitza, i la situació és de consolidació”, referma Castellvell, que afirma que el servei ja és una “referència” a la ciutat. Confia a acabar de consolidar-lo, i al setembre ja concloure aquesta readaptació.

L’educador de l’EstarB també posa damunt de la taula l’impacte emocional que pot provocar la soledat: “Pots estar mirant milers de vídeos d’altra gent, però ho fas tot sol al sofà. Cal aprendre que no has de socialitzar d’una manera determinada, sinó de la teva”, reitera.

Per altra banda, avisa que de moment no han atès casos de joves en situació de sensellarisme, però no descarta que hi arribin.

Una desena de sessions

L’Aicha Belarbi és psicòloga de l’EstarB. Després que l’educador faci la primera acollida, l’adolescent usuari passa a mans de l’equip de psicòlegs. Normalment, s’ofereixen entre 8 i 12 sessions, dividides en dues setmanes, i es prioritza la flexibilitat per facilitar els horaris dels joves.

Quan atén un adolescent, Belarbi comença per explicar què és l’ansietat i treballa tota l’educació emocional. També aborda la problemàtica de l’ús de la tecnologia, i demana quanta estona al dia destinen al mòbil o a l’ordinador.

La psicòloga també remarca que es troba amb molt de malestar vinculat a l’autoconcepte, relacionat amb el perfeccionisme del cos. Al programa treballen amb el jovent que aquesta visió “no és la realitat” i intenten situar objectius realistes, allunyats d’una autoexigència desmesurada.

“Un espai segur”

Belarbi relata que el que més valoren els adolescents és que el servei ofereixi un “espai segur i confidencial”. La psicòloga sempre encoratja els joves a buidar les seves emocions, i el resultat és positiu: “Em va molt bé venir aquí a parlar”, li responen.

La psicòloga d’EstarB insisteix que els joves agraeixen tenir un espai on parlar del seu malestar, i treballar l’educació emocional. A més, Belarbi recorda que a partir dels 14 anys, l’adolescent ja no ha d’explicar a casa que és usuari d’aquest servei.

“És important oferir un espai segur on ens poden explicar què els passa en el dia a dia”, conclou la psicòloga del servei.