L’endometriosi, un problema de salut que explica gairebé el 50% de la infertilitat femenina

L’endometriosi és una malaltia crònica, progressiva i incapacitant que afecta entre el 10 i el 15 % de la població femenina. Lluny de ser una patologia minoritària, s’estima que afecta més de dos milions de dones a Espanya i, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aproximadament una de cada deu dones en edat reproductiva pateix aquesta malaltia.

Els seus principals símptomes són les menstruacions incapacitants i el dolor pèlvic crònic. Tanmateix, l’impacte va molt més enllà del patiment físic. L’endometriosi compromet de manera directa la fertilitat femenina: s’estima que pot estar implicada en fins al 50% dels casos d’infertilitat i augmenta el risc de complicacions gestacionals com la preeclàmpsia o l’avortament espontani.

Malgrat aquesta elevada prevalença, continua estant infradiagnosticada. El temps mitjà fins a obtenir un diagnòstic ronda els nou anys. Un període en què moltes pacients poden arribar a consultar fins a cinc professionals diferents —atenció primària, ginecologia i altres especialitats— abans de rebre una confirmació clara.

Aquest retard diagnòstic prolonga el patiment físic i emocional de les pacients, i pot comprometre de manera progressiva la reserva ovàrica i la capacitat reproductiva de la dona, especialment quan la malaltia avança sense tractament.

DIAGNÒSTIC PRECOÇ

Els especialistes insisteixen en la necessitat d’un diagnòstic primerenc i d’un abordatge integral des de les primeres sospites clíniques. Identificar-la en fases inicials permet controlar millor la seva progressió i, quan sigui necessari, planificar la preservació de la fertilitat. Com explica la doctora María de Matías Martínez, cap associada del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos, “l’endometriosi no té uns signes patognomònics o específics, per això el diagnòstic es realitza de manera tardana. Tot i que hi ha alguns símptomes, com una dismenorrea intensa que no cedeix amb la medicació habitual, entre d’altres, que ens haurien de fer consultar amb un especialista”.

En dones joves amb endometriosi o amb risc de deteriorament ovàric, la vitrificació d’ovòcits pot convertir-se en una eina clau per preservar les seves opcions reproductives futures. Com explica el doctor Manuel Albi, cap del Departament de Ginecologia i Obstetrícia dels hospitals universitaris Fundación Jiménez Díaz, Rey Juan Carlos, Infanta Elena i General de Villalba, i cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari La Luz, “l’endometriosi impacta en la fertilitat per adherències, alteracions anatòmiques i pitjor qualitat ovocitària. Afecta la reserva ovàrica en destruir teixit ovàric sa mitjançant inflamació. Per això, la vitrificació d’ovòcits és una estratègia de preservació de la fertilitat recomanada en dones amb endometriosi, especialment abans de cirurgies ovàriques o si la malaltia és progressiva. Valorant sempre que en dones menors de 35 anys s’assoleixen altes taxes d’èxit”.

Un enfocament preventiu que resulta especialment rellevant en un context social marcat pel retard progressiu de la maternitat, mentre la malaltia pot evolucionar silenciosament durant anys.

INVESTIGACIÓ

En paral·lel a l’avenç clínic, la investigació científica està posant el focus en el paper de la inflamació crònica i de les alteracions metabòliques en la salut endometrial. No és únicament una malaltia ginecològica, sinó un procés complex en el qual intervenen factors hormonals, immunològics i metabòlics que poden influir tant en la seva evolució com en el seu impacte sobre la fertilitat.

En aquesta línia, la ciència explora com l’entorn metabòlic i l’estat inflamatori poden modular la progressió de diferents patologies del teixit endometrial. Estudis recents, com el publicat a JAMA Network Open, han observat una reducció del risc de desenvolupar càncer d’endometri en dones tractades amb agonistes del GLP-1 —fàrmacs utilitzats per al tractament de l’obesitat i la diabetis tipus 2—.

Tot i que es tracta de patologies diferents, aquests resultats reforcen la hipòtesi que l’entorn metabòlic pot tenir un paper rellevant en diverses alteracions del teixit endometrial, inclosa l’endometriosi. Integrar noves línies d’investigació amb un enfocament multidisciplinari permet millorar el tractament i avançar cap a una atenció més precoç, personalitzada i centrada en les necessitats reals de cada pacient.

La doctora Marta Romero, especialista en Medicina Interna de la Unitat de Fallada Reproductiva d’IVI Madrid, explica que aquests resultats “obren una via d’interès molt important, però no substitueixen, en cap cas, el diagnòstic precoç ni l’abordatge ginecològic adequat de l’endometriosi, tot i que sí poden convertir-se en una eina complementària en pacients seleccionades”. En aquest sentit, la Dra. Romero no els defineix com una píndola màgica “sinó com una opció terapèutica molt valuosa quan existeix una indicació clara, dins d’un abordatge integral que inclogui diagnòstic precoç, planificació reproductiva i control metabòlic personalitzat”.

En un escenari en què l’endometriosi continua arribant tard al diagnòstic i condicionant la qualitat de vida i la fertilitat de milions de dones, avançar en la comprensió dels factors inflamatoris i metabòlics associats a la salut endometrial es perfila com una de les claus per transformar el seu abordatge en els pròxims anys. Trencar el silenci, escurçar els temps de diagnòstic i apostar per estratègies personalitzades continua sent el gran repte pendent davant d’una malaltia que continua marcant el projecte reproductiu de milions de dones.