Les diòcesis catalanes van tenir un pressupost de 146 milions el 2024, la meitat aportats pels fidels i via l’IRPF

ACN Barcelona – Les deu diòcesis catalanes van tenir un pressupost de 146,7 milions d’euros el 2024, segons la memòria d’activitat presentada per la Conferència Episcopal Tarraconense. El 29% provenien d’aportacions voluntàries dels fidels i el 23% a través de l’IRPF. Ambdues sumen més de la meitat del total del pressupost. El 22% van ser ingressos corrents, el 18% de patrimoni i altres activitats i el 8% d’ingressos extraordinaris. Segons la memòria, prop de la meitat de les despeses són per a la conservació d’edificis i de funcionament. Pel que fa a les persones ateses, es van elevar fins a 893.429 l’any passat, una xifra de rècord i que alerten que es va elevant any rere any.
Respecte a l’any anterior, els ingressos a través de l’IRPF van caure el 2024. El 2023 van suposar un 30% del total dels ingressos i el 2024 un 23%. El bisbe Daniel Palau, delegat del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS), ha apuntat que l’Església aspira a “l’autosuficiència”, però que l’IRPF es manté com un bon canal per a aquelles persones que volen fer la seva aportació.

Pel que fa a les despeses, que es van situar en 146,8 milions d’euros el 2024, el 48% són per a conservació d’edificis i despeses de funcionament, el 20% per a accions pastorals i assistencials, el 12% per a la retribució del clergat, també el 12% per a la retribució del personal seglar, el 6% per a despeses extraordinàries i el 2% per a aportacions als centres de formació.

Segons la memòria, els centres assistencials gestionats per les diòcesis, parròquies i ordes religiosos van atendre l’any passat 893.429 persones, una xifra de rècord que Palau ha previst que s’incrementarà aquest any. L’estimació és que les persones ateses s’incrementen en unes 20.000 any rere any. S’hi inclou, entre d’altres, atenció a la pobresa, la gent gran, la infància i altres col·lectius vulnerables. Concretament, Càrites va ajudar 237.662 persones i els projectes de desenvolupament que finança arreu del món Mans Unides van acompanyar 134.743 persones.

Menys preveres, religiosos i monjos de clausura

Les diòcesis catalanes tenen 1.248 preveres, 146 diaques permanents, 3.730 religiosos i 488 monjos i monges de clausura, als quals se sumen els catequistes i professors. Les xifres són lleugerament inferiors a les del 2023, quan hi havia 1.313 preveres, 159 diaques permanents i 498 monjos i monges de clausura i 3.773 religiosos.

Augmenten els baptismes i els matrimonis

En l’àmbit sacramental, l’any passat es van celebrar 14.190 baptismes, 9.375 primeres 5.478 confirmacions i 2.696 matrimonis. Respecte a les dades del 2023, els baptismes van augmentar el 2024 en més d’un miler, mentre que les primeres comunions i confirmacions han descendit lleugerament. En el cas dels matrimonis, hi ha hagut un petit increment.

Palau ha considerat que el repunt en baptismes s’explica per una “nova onada” en “la manifestació i desig de tornar a trobar sentit a situacions que molts joves viuen en el seu entorn més immediat”. “Tenim aquesta onada i benvinguda sigui”, ha dit.

En l’àmbit educatiu, hi ha 384 centres catòlics a Catalunya que escolaritzen 245.442 alumnes. També hi ha 337.640 estudiants inscrits a l’assignatura de religió que s’ofereix en els centres educatius públics, concertats i privats, impartida per 4.885 professors. Per la seva banda, els tres centres d’ensenyament superior vinculats a l’Església formen 23.684 estudiants universitaris.

L’acollida de migrants, “innegociable”

D’altra banda, Palau ha remarcat que per a l’Església l’acollida de migrants és “innegociable” perquè posa en “valor i respecte la dignitat humana”. “L’acció positiva i el suport als nouvinguts no és propietat de ningú”, ha remarcat, tot subratllant que l’Església vol “acollir, dignificar, formar i proposar la integració” dels migrants en el teixit social.