Les llistes d’espera sanitàries milloren a Madrid amb descensos en consultes i cirurgia

Madrid redueix un 14% l’espera en consultes i un 11% en operacions en el que va d’any

Des del gener, la Comunitat de Madrid ha aconseguit retallar els temps d’espera en ambdues categories assistencials, malgrat les vagues mèdiques convocades des del desembre contra la reforma de l’Estatut Marc impulsada pel Ministeri de Sanitat.

En el que va d’any, l’evolució és positiva en els principals indicadors de la llista d’espera de la Comunitat de Madrid (CAM). Les dades del Servei Madrileny de Salut (Sermas) mostren una evolució favorable dels temps d’espera, tant en consultes externes com en intervencions quirúrgiques.

Pel que fa a les consultes externes, entre gener i maig, la demora mitjana va passar de 69,45 a 59,91 dies, cosa que suposa una reducció de 9,54 dies i un descens proper al 14%. A això s’hi va sumar la reducció de la demora mitjana prospectiva, és a dir, el temps que previsiblement hauria d’esperar un pacient que s’incorporés a la llista en aquell moment, que va passar de 55,25 a 48,24 dies.

Aquesta millora dels temps d’espera ha anat acompanyada d’una intensa activitat assistencial. Entre gener i maig, el nombre de pacients atesos en consulta va augmentar un 9,1%, fins a arribar als 368.915, mentre que les sortides de la llista d’espera van créixer un 8,9%. Així mateix, l’espera mitjana dels pacients que finalment van ser atesos en una primera consulta va descendir lleugerament, de 38,79 a 38,40 dies.

Quant a les operacions, la demora mitjana estructural va descendir dels 52,45 dies del gener fins als 46,71 del maig, fet que suposa una reducció de 5,74 dies, equivalent a una millora propera a l’11%. També es va observar una millora destacada en els casos de més demora. El nombre de pacients que portaven més de 180 dies esperant una operació es va reduir de 1.015 a 870, és a dir, 145 pacients menys, cosa que representa un descens del 14,3%. Els pacients que van esperar menys de 30 dies van passar de representar el 36,9% del total al gener al 43,7% al maig, mentre que els trams d’espera més prolongats van reduir el seu pes relatiu.

L’activitat quirúrgica desenvolupada pels hospitals madrilenys també va augmentar durant aquests mesos. El nombre de pacients que van sortir de la llista d’espera va passar de 37.330 al gener a 39.430 al maig, cosa que suposa 2.100 sortides més. A més, l’espera mitjana dels pacients que van ser intervinguts o van abandonar la llista es va reduir de 69,58 a 58,06 dies, una millora de més d’11 dies.

HOSPITALS

Pel que fa als hospitals, segons les darreres dades del Sermas, l’Hospital Universitari Infanta Elena, amb una demora mitjana de 20,44 dies; l’Hospital Universitari General de Villalba, amb 21,53 dies; l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos, amb 27,61 dies; la Fundació Jiménez Díaz, amb 28,81 dies; i l’Hospital Universitari de Torrejón, amb 30,05 dies, són els centres amb els temps més reduïts de tota la xarxa hospitalària madrilenya.

És especialment significatiu que els cinc hospitals amb menys temps d’espera per a consultes estiguin integrats en el model de col·laboració publicoprivada de la CAM. Juntament amb aquests centres, també registren temps d’espera reduïts altres hospitals d’alta complexitat com el Gregorio Marañón (40,04 dies) o La Princesa (47,76 dies), amb demores molt inferiors a la mitjana regional, situada en 59,91 dies, i molt allunyades de la mitjana nacional, que segons les dades publicades pel Ministeri de Sanitat del Sistema de Llistes d’Espera (SISLE), és de 102 dies. De fet, cap dels hospitals de la xarxa madrilenya —tant d’alta com de mitjana i baixa complexitat— supera la mitjana nacional.

Pel que fa a l’activitat quirúrgica, les dades també reflecteixen el paper determinant dels hospitals madrilenys en la millora dels indicadors d’accés a una intervenció. Entre els centres amb menys temps d’espera per a cirurgia al maig encapçala la classificació l’Hospital Universitari General de Villalba, amb una demora mitjana de només 9,64 dies; seguit de l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos (12,82 dies), la Fundació Jiménez Díaz (17,48 dies) i l’Hospital Universitari Infanta Elena (21,23 dies). D’aquesta manera, els quatre primers llocs corresponen novament a hospitals integrats en el model de col·laboració publicoprivada de la Comunitat de Madrid.

Juntament amb aquests centres, també destaquen per les seves reduïdes demores hospitals com El Escorial (26,22 dies), Santa Cristina (27,99 dies), l’Hospital Central de la Cruz Roja (31,58 dies) i l’Hospital Universitari de Fuenlabrada (33,11 dies). Tots els hospitals d’alta complexitat, excepte la Jiménez Díaz, superen ja els 50 dies d’espera: l’Hospital Clínic San Carlos (50,59 dies), La Paz (52,79 dies), el Gregorio Marañón (53,30 dies), La Princesa (59,39 dies), el Puerta de Hierro Majadahonda (64,15 dies), el Ramón y Cajal (65,71 dies) i l’Hospital Universitari 12 de Octubre (67,77 dies).

El rendiment dels seus hospitals situa Madrid com la comunitat autònoma amb la menor demora mitjana quirúrgica del país, amb 50 dies d’espera, segons el SISLE. A més, és la que registra una de les taxes més baixes de pacients pendents d’intervenció, amb 11,23 per cada 1.000 habitants, tot i ser la regió que suporta la major pressió assistencial d’Espanya.