L’ICER proposa modernitzar els serveis d’ocupació per reduir les vacants sense cobrir

L’ICER reclama una transformació dels serveis d’ocupació amb IA per tancar la bretxa entre vacants sense cobrir i les persones que busquen feina.

L’Institut de Ciències de l’Ocupació i les Relacions Laborals (ICER) alerta que el mercat de treball espanyol arrossega una paradoxa difícil d’explicar, amb milers de persones que no troben feina i, al mateix temps, empreses que no aconsegueixen cobrir les seves vacants.

Davant d’aquesta situació, l’organització afirma que transformar de manera profunda els serveis d’ocupació recolzant-se en la intel·ligència artificial pot ser la palanca per aconseguir una solució, sempre que s’utilitzi amb garanties i sense perdre de vista les persones.

Considera que aquesta situació és preocupant si es té en compte que, a Espanya, les dades oficials reflecteixen més de 155.000 vacants sense cobrir per la dificultat de les empreses per trobar professionals qualificats per a aquests llocs.

El diagnòstic parteix de l’informe ‘Serveis professionals d’ocupació: infraestructura estratègica del mercat de treball’, en què l’institut sosté que aquest canvi no pot ser cosmètic. La irrupció de la intel·ligència artificial, la transició verda, l’envelliment de la població i la manca de talent en sectors i territoris concrets estan reconfigurant el mercat laboral a gran velocitat, i de la resposta que la indústria sigui capaç de donar-ne depenen tant les oportunitats de les persones com la competitivitat de les empreses.

Per a l’ICER, l’aportació de la IA ocupa un lloc central en aquesta transformació, ja que “té un potencial enorme per millorar l’orientació professional, l’encaix entre candidats i vacants, la formació o la detecció primerenca de les necessitats de les empreses. Però si s’aplica malament pot portar-nos a un cercle en què els biaixos deixin enrere aquells que tenen menys accés digital i es deshumanitzin processos que afecten directament les oportunitats de les persones”, assegura Alejandro Costanzo, secretari general de l’Institut.

Juntament amb la tecnologia, l’ICER reivindica el paper dels serveis professionals d’ocupació (ETT, empreses de recol·locació, empreses de selecció i formació) com a part de la infraestructura del mercat laboral i no com a actors secundaris. Bona part de la intermediació real ja es produeix fora dels canals públics, de manera que integrar-la de forma ordenada permetria ampliar la cobertura, arribar a més empreses i professionalitzar la resposta.

En aquesta línia, indica que en els darrers anys ha guanyat pes la figura dels professionals inhouse, que ofereix a les empreses una via flexible per cobrir les seves necessitats i obre un terreny en què convé avançar per donar resposta tant a les companyies com als mateixos treballadors.

LLEI D’OCUPACIÓ

L’informe de l’Institut destaca que el desenvolupament de la Llei 3/2023 d’Ocupació representa l’oportunitat de fer el salt que necessita el mercat de treball. El seu desplegament pot quedar-se en una simple actualització de procediments o convertir-se en una autèntica palanca de modernització del Sistema Nacional d’Ocupació, capaç de reforçar la intermediació, atendre millor les empreses i mesurar resultats reals més enllà del nombre de contractacions.

En aquest marc, l’ICER insisteix a superar la “falsa dicotomia” entre el sector públic i el privat. La responsabilitat pública sobre el sistema, que implica la garantia d’accés, equitat, protecció de drets i cohesió territorial, s’ha de mantenir, “però l’execució, la prospecció d’empreses, la formació aplicada o l’acompanyament poden beneficiar-se de la col·laboració amb operadors especialitzats”, destaca Costanzo.

La clau, subratlla l’informe, no és substituir el servei públic, sinó ampliar la capacitat del conjunt del sistema, amb una atenció especial a les pimes, que són les que tenen més dificultats per trobar i retenir talent.

L’ICER condensa la seva proposta en un model d’“ecosistema d’ocupació intel·ligent, col·laboratiu i avaluable”, i conclou que el futur no passa per escollir entre el sector públic i el privat, entre la tecnologia i l’atenció humana, o entre la inclusió i la competitivitat, sinó per integrar totes aquestes dimensions per convertir les polítiques d’ocupació en una autèntica infraestructura de transformació econòmica i social.