Milers de gironins viuen la devoció i la solemnitat de la Setmana Santa amb la processó del Sant Enterrament

ACN Girona – Milers de gironins han viscut la devoció i la solemnitat de la Setmana Santa amb la processó del Sant Enterrament. El Barri Vell s’ha omplert de gent per veure els dotze passos que representen la Passió i la Mort de Jesucrist, acompanyats per la llum dels ciris, el so de les bandes i les vestes de les confraries. Quan les campanes de la Catedral tocaven les nou de la nit, la baixada dels Manaies per l’escalinata ha marcat l’inici de la processó. Aquest 2026, per primera vegada, els armats no han colpejat amb les llances els graons per preservar-los, arran de la petició que els ha fet arribar el Capítol de la Catedral. El so de les llances picant la pedra sí que s’ha escoltat, però, quan els maniples passaven pels diferents replans.
Fidels a la tradició, els 120 Manaies, els soldats de la milícia romana, han començat a descendir l’escalinata de la Catedral quan les campanes tocaven les nou del vespre. Aquest cop, i per primera vegada, els maniples no han picat amb les llances els graons a mesura que els anaven trepitjant. Sí que ho han fet, però, quan caminaven pels diferents replans.

A diferència d’altres anys, el so compassat de les llances -que ja se sentia quan els Manaies començaven la baixada- no s’ha sentit amb tanta intensitat. Però no ha deixat d’escoltar-se a partir del moment en què els soldats han arribat al primer replà, perquè els Manaies han intentat que, durant el descens per l’escalinata, sempre hi hagués un maniple que, sigui des d’una terrassa o una altra, colpegés les llances contra el terra (mentre els qui baixaven els graons les portaven a l’espatlla).

Aquesta ha estat alternativa que els mateixos Manaies van proposar al Capítol de la Catedral, després que des del temple se’ls traslladés la preocupació perquè les argolles de les llances poguessin malmetre el voladís dels graons. Picant-les tan sols quan passessin pels replans, els armats han volgut que aquest so característic no es perdi, i que l’acte mantingués la seva essència i la litúrgia.

La baixada dels Manaies per l’escalinata ha marcat l’inici de la processó del Sant Enterrament. Un cop a la plaça de la Catedral, les optiades del maniple i els èquites (soldats a cavall) han iniciat el recorregut pel Barri Vell, precedint els dotze passos i la Creu d’Improperis que formen la processó. En total, hi participen més de 1.200 persones, i n’hi ha milers que s’apleguen al llarg del seu recorregut per contemplar-la.

Sota la llum de les espelmes

Amb les vestes i caputxes, els i les confrares han tornat a dur pels carrers -sobretot, del Barri Vell- els passos que narren la història bíblica de la Passió de Crist. Sota la llum de les espelmes, els fidels i curiosos han anat veient passar les diferents escenes. Des de la que representa l’entrada triomfal a Jerusalem fins al Sant Sepulcre, passant per les imatges de l’Últim Sopar, la Caiguda, l’Ecce Homo, la trobada de Jesús amb la Verge Maria camí del Calvari, la Crucifixió o el Davallament.

La processó d’aquest Divendres Sant a Girona ha mantingut l’esquema dels darrers anys. Després de sortir des de la Catedral, els passos han recorregut part del Barri Vell passant per la pujada de Sant Fèlix, el carrer Ballesteries i la Rambla. Després, els confrares han portat les escenes de la Passió i la Mort de Crist pel carrer Nou, l’avinguda Sant Francesc i la plaça Catalunya, on han tornat a entrar al Barri Vell a través de la plaça del Vi i el carrer Ciutadans, per tornar a entroncar amb Ballesteries -aquest cop, en sentit invers- i pujar de nou cap a la Catedral.

L’honor de dur el penó dels Manaies durant la Processó del Sant Enterrament ha estat per a l’advocat Carles Mascort. Va començar a formar part de la Confraria de Jesús Crucificat a principis dels anys 80 i entre els anys 2004 i 2010 va ser-ne president. Com mana la tradició, Mascort ha custodiat l’estendard des d’aquest dimecres al vespre, quan els armats li van entregar.

El bisbe de Girona, Octavi Vilà, ha anunciat la sortida de les diferents confraries des de la Catedral i ha presidit la processó. Una processó, la del Sant Enterrament de Girona, que té les seves arrels a mitjans del segle XVI.