Un detingut amb VIH escup sang a policies de Lloret

Vuit agents de la Policia Local de Lloret de Mar han hagut de sotmetre’s a controls mèdics preventius després de l’incident

Un servei policial iniciat arran d’un incident a la platja de Lloret de Mar ha acabat generant preocupació entre diversos membres de la Policia Local. Els fets es van produir aquest dimecres 12 d’agost, pels volts d’un quart de tres de la tarda, després que un vigilant de platges alertés sobre la presència d’un home de nacionalitat marroquina que es trobava molt alterat i que abandonava la zona després d’haver protagonitzat un enfrontament.

Incident a la platja

Segons la informació coneguda sobre el succés, l’origen de l’actuació policial estaria en un conflicte iniciat després que l’home presumptament enregistrés amb el seu dispositiu mòbil unes dones que eren a la platja. Una persona que les acompanyava es va adonar de la situació i es va dirigir a l’individu per recriminar-li la conducta.

La discussió va anar pujant de to fins a desembocar en una agressió física. L’home que estava fent els enregistraments, que presentava signes d’haver consumit alcohol, hauria reaccionat de manera violenta i hauria colpejat al cap amb una ampolla de vidre la persona que s’hi havia encarat. Aquesta, al seu torn, li hauria respost amb un cop de puny.

Fugida del lloc

Després de l’altercat, l’individu va marxar de la zona mentre el vigilant de platges comunicava els fets a la Policia Local. Una patrulla formada inicialment per dos agents motoritzats va començar a buscar-lo pels carrers pròxims fins que el va localitzar al passeig d’Agustí Font, a l’altura del Burger King, una de les zones més transitades del front marítim de Lloret de Mar.

Quan els policies el van trobar, el detingut, de nacionalitat marroquina, presentava lesions visibles derivades de l’enfrontament anterior. Segons Girona Notícies, entre altres ferides, tenia diverses dents trencades i una lesió a la zona de la mandíbula. Davant d’aquesta situació, els agents van intentar identificar-lo i aclarir què havia passat minuts abans a la platja.

Resistència als agents

La intervenció, però, es va complicar ràpidament. Segons les informacions disponibles, l’home es va mostrar poc col·laborador i progressivament agressiu davant les indicacions dels policies. Els primers agents que havien arribat al lloc van considerar que necessitaven suport i van reclamar la presència de més patrulles per poder controlar la situació amb seguretat.

Amb l’arribada dels reforços, els policies van intentar immobilitzar l’home, que continuava oposant resistència i negant-se a identificar-se. Enmig del forcejament es va produir l’episodi que posteriorment provocaria l’activació del protocol sanitari: el detingut, que tenia ferides a la boca, hauria escopit sang en direcció als agents.

Contacte amb sang

La presència de sang va fer especialment delicada la intervenció, ja que diversos efectius haurien pogut entrar-hi en contacte durant la reducció i detenció de l’individu. Els policies finalment van aconseguir immobilitzar-lo i conduir-lo fins a les dependències policials.

Una vegada a comissaria, i tenint en compte les lesions que presentava, es va requerir assistència sanitària. Professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques van acudir per valorar el seu estat abans de traslladar-lo a un centre hospitalari perquè pogués rebre una atenció més completa.

Diagnòstic de VIH

L’episodi no va acabar, però, amb el trasllat del detingut. Durant l’assistència sanitària es va conèixer que l’home era portador del virus de la immunodeficiència humana, el VIH. Aquesta informació va resultar especialment rellevant perquè durant la detenció hi havia hagut contacte amb la sang del pacient.

Cal diferenciar, en aquest punt, entre el simple contacte amb saliva i una exposició directa a sang. El VIH no es transmet mitjançant la saliva en situacions quotidianes. Quan hi ha sang, en canvi, els professionals sanitaris han de valorar les característiques concretes de l’exposició, especialment si el líquid ha pogut entrar en contacte amb els ulls, la boca, altres mucoses, ferides o pell que no estigui íntegra.

Protocol preventiu

Per aquest motiu, després de saber-se el diagnòstic del detingut es va posar en marxa un protocol preventiu per als policies que podrien haver estat exposats. Aquest tipus de mesures no significa que s’hagi produït una transmissió, sinó que permet valorar cada contacte, fer les proves corresponents i determinar si és necessari aplicar algun tractament preventiu.

La infecció pel VIH és avui una malaltia que disposa de tractaments antiretrovirals molt eficaços. Una persona diagnosticada i adequadament tractada pot mantenir controlada la càrrega viral durant anys. El VIH i la sida, a més, no són conceptes equivalents: el VIH és el virus, mentre que la sida correspon a una fase avançada de la infecció que pot aparèixer en absència de tractament.

Amb el seguiment mèdic actual, la progressió fins a aquesta fase es pot prevenir en la gran majoria de casos tractats adequadament. També és important evitar qualsevol estigmatització de les persones que viuen amb VIH o de qualsevol col·lectiu per raó de la seva nacionalitat. En aquest incident, la dada rellevant és la conducta atribuïda al detingut i la possible exposició dels agents a la seva sang.

Vuit policies afectats

En total, vuit policies vinculats a la intervenció han quedat inclosos en els controls preventius. Quatre dels agents van acudir inicialment a una mútua per sotmetre’s a les proves corresponents, mentre que els quatre restants tenien programada la revisió mèdica posteriorment.

Aquests controls permeten als professionals valorar de manera individual les circumstàncies de cada exposició. Factors com la quantitat de sang, la zona corporal afectada, l’existència de ferides prèvies o el contacte amb mucoses poden determinar si hi ha hagut una exposició que requereixi mesures addicionals.

Seguiment mèdic

La profilaxi postexposició al VIH és una de les eines que els serveis mèdics poden valorar després d’una exposició considerada de risc. Es tracta d’un tractament preventiu amb medicació antiretroviral que ha de començar al més aviat possible quan els professionals determinen que està indicat.

La decisió correspon als sanitaris després d’analitzar detalladament les circumstàncies concretes de cada cas. Els controls posteriors també són importants perquè una prova realitzada immediatament després d’una exposició no permet, per si mateixa, descartar una infecció provocada pel contacte recent.

Per això, els protocols poden establir analítiques inicials i revisions posteriors durant un període determinat per comprovar l’evolució dels agents afectats.