Sis policies de la Policia Local de Blanes reben una medalla per ajudar durant la DANA a València
Sis agents de la Policia Local de Blanes han estat reconeguts pel Ministeri de l’Interior per la seva participació en els dispositius d’emergència i seguretat activats arran de la DANA del 2024. Els policies es van desplaçar fins a Massamagrell, a la província de València, per donar suport sobre el terreny entre el 4 i el 7 de novembre, en una intervenció que avui és també un motiu d’orgull i emoció per al poble de Blanes.
Els agents Javier, Jesús, Rubén, Quim, Pepe i Víctor, membres de la Policia Local de Blanes, han rebut una distinció institucional per la seva tasca durant els dies posteriors a la DANA que va colpejar amb especial duresa diferents municipis valencians. El reconeixement posa en valor la seva implicació en un operatiu marcat per la urgència, la incertesa i la necessitat de reforçar la seguretat en una zona que encara arrossegava les conseqüències del temporal.
Ajuda immediata
Els sis policies blanencs van marxar cap a Massamagrell el 4 de novembre del 2024 i s’hi van quedar fins al dia 7. Ho van fer com a part del dispositiu de suport a les zones afectades, en un moment en què molts municipis necessitaven efectius per garantir la seguretat, col·laborar en l’organització i ajudar la ciutadania després dels estralls provocats per l’aigua, el fang i els danys materials.
No era un servei qualsevol. Era sortir de casa sense saber exactament què es trobarien, deixar enrere famílies, rutines i descans, i posar-se a disposició d’un poble que necessitava ajuda. En aquells dies, l’uniforme va ser molt més que una eina de feina: va ser un símbol de presència, de calma i de compromís enmig d’un escenari ple de cansament, preocupació i carrers encara marcats pel fang.
Un dels agents guardonats, Javier Fuentes, ha explicat que la resposta dels companys valencians va ser exemplar. “Es van portar fabulosament amb nosaltres”, ha recordat l’agent, que destaca especialment l’acollida rebuda per part de la Policia Local de Massamagrell. Segons ha relatat, els agents de Blanes van arribar sense saber exactament què es trobarien i amb material preparat per si havien de ser autosuficients durant la seva estada.
La sortida es va fer de matinada. Javier Fuentes explica que van marxar “a les sis del matí, amb el que portàvem posat”, carregats amb tendes de campanya i menjar per si calia instal·lar-se pel seu compte. Finalment, però, la Policia Local de Massamagrell els va oferir les seves dependències perquè poguessin descansar entre servei i servei. Allà van dormir en sacs i estoretes, en unes condicions senzilles, lluny de la comoditat de casa, però assumides amb normalitat per part dels agents desplaçats.
Fuentes també ha subratllat que molts dels voluntaris que van participar en aquell dispositiu havien demanat vacances o havien renunciat a dies de descans per poder anar a ajudar. En el cas dels agents de Blanes, la decisió de desplaçar-se es va viure com un acte de servei públic i de compromís amb altres municipis que passaven per una situació d’emergència.
“Va ser una satisfacció personal i un orgull com a institució, la de la policia local, que no vam dubtar a sortir a prestar ajuda”, ha afirmat Javier Fuentes. Les seves paraules resumeixen l’esperit d’aquells dies: ajudar sense mirar el rellotge, treballar en silenci i posar-se al costat de qui ho estava passant malament. Per als agents, la recompensa més gran no era la medalla, sinó haver pogut ser útils quan més se’ls necessitava.
Durant aquells dies, els policies locals de Blanes van assumir tasques de vigilància nocturna. Segons ha explicat Fuentes, hi havia episodis de vandalisme i calia reforçar la presència policial en horari nocturn. Els torns eren intensos: dotze hores diàries, de vuit del vespre a vuit del matí, en un entorn encara molt afectat pels danys de la DANA.
La imatge que descriuen els agents és la d’un municipi amb fang, objectes arrossegats per l’aigua i carrers encara alterats pel pas del temporal. A les nits, quan acabaven o interrompien la jornada per menjar alguna cosa, sopaven al carrer amb una taula portàtil i una petita placa de gas per escalfar menjar envasat. Ho feien envoltats encara de restes de fang i materials acumulats al terra, en una escena senzilla però carregada de significat.
Aquells sopars improvisats, enmig del carrer i sota el pes d’un servei exigent, expliquen millor que qualsevol discurs què significa estar al peu del canó. Sense grans comoditats, sense descans suficient i amb la mirada posada en protegir els veïns, els agents de Blanes van compartir cansament, companyonia i una responsabilitat que anava més enllà de l’obligació professional.
Tot i la duresa de l’escenari, els agents destaquen la solidaritat que es va generar a la zona. En aquells dies van coincidir amb voluntaris, serveis d’emergència, personal municipal i persones conegudes que també es van implicar en l’ajuda, com el cuiner José Andrés, que es va desplaçar per col·laborar en l’àmbit de l’alimentació.
El reconeixement rebut pel Ministeri de l’Interior arriba com una manera de posar nom i valor a una feina feta en un context extraordinari. El Distintiu Honorífic DANA 2024 reconeix la participació directa en dispositius d’emergència i seguretat vinculats al temporal, així com l’esforç dels efectius que van intervenir en tasques d’atenció ciutadana, suport logístic, seguretat o ajuda humanitària.
Orgull blanenc
La medalla rebuda pels sis agents de Blanes no només té un valor individual. També representa un orgull per al poble de Blanes, que veu reconeguda la feina d’uns servidors públics que no van dubtar a desplaçar-se fins a València per ajudar en un dels moments més difícils per a moltes famílies i municipis afectats per la DANA.
Aquest reconeixement té també una càrrega emocional especial perquè parla de persones que, més enllà de l’uniforme, van decidir ser-hi. Van ser-hi de nit, entre fang i silenci; van ser-hi quan calia protegir carrers cansats per la tragèdia; i van ser-hi representant Blanes amb una actitud discreta, humana i profundament solidària.
Per a Blanes, la distinció és una mostra del valor humà i professional dels seus agents. Javier, Jesús, Rubén, Quim, Pepe i Víctor formen part d’una actuació que quedarà vinculada a la solidaritat, al servei públic i a la voluntat d’ajudar quan més falta fa. La seva tasca a Massamagrell és motiu de reconeixement institucional, però també de satisfacció col·lectiva per a tot el municipi.
Hi ha medalles que no només pengen d’un uniforme. També queden en la memòria dels pobles, en les converses de les famílies i en l’agraïment silenciós de qui sap que, en els moments difícils, sempre hi ha algú disposat a fer un pas endavant. Aquesta és una d’aquelles medalles: un reconeixement als sis agents, però també a una manera d’entendre el servei públic amb cor, proximitat i compromís.
- Et Recomanem -
