Quan el servei públic depèn de qui aguanta més
La concentració de les treballadores de les escoles bressol de Blanes davant l’Ajuntament aquest dijous no és només una protesta laboral: és el símptoma d’un servei essencial per a la conciliació familiar que viu amb una licitació encallada i unes condicions que les pròpies professionals consideren insostenibles. Coincidint amb el ple municipal, el col·lectiu reclama una sortida a l’aturada de la nova licitació del servei, millores salarials i un calendari clar per municipalitzar-lo, segons recullen els mitjans locals.
Un contracte del 2017 que no s’acaba mai
Les professionals continuen treballant per a una empresa privada amb unes condicions vinculades a un contracte del 2017 que s’ha anat prorrogant de manera cronificada. El govern municipal del PSC es va comprometre fa més de dos anys a incorporar-les a la plantilla pública, però la municipalització encara no s’ha fet efectiva.
Aquest estiu es va publicar el plec d’una nova licitació que incloïa millores retributives i recursos per reforçar l’atenció als infants amb necessitats específiques de suport educatiu. Però el procediment va quedar aturat després d’una esmena al plec, una impugnació de l’Associació de Llars d’Infants de Catalunya i una suspensió acordada pel nou secretari municipal. La pregunta és evident: quant de temps més pot aguantar un servei essencial en aquesta situació d’interinitat permanent?
Quan la licitació es converteix en camp de batalla
El cas de Blanes no és únic, sinó el reflex d’un model en crisi. A Toledo, les escoles infantils municipals es van haver d’obrir mitjançant un contracte provisional d’urgència per garantir la continuïtat a les famílies després que la licitació quedés suspesa per un recurs. A Madrid, el conflicte de la gestió indirecta va derivar en vagues de setmanes per ràtios massa altes i salaris precaris, enquistant-se entre plecs i convenis. A Palma, les escoletes externalitzades també van patir bloquejos en la licitació, deixant les millores promeses en paper mullat.
“Va ser un orgull”: el testimoni d’un policia de Blanes premiat per ajudar a la Dana de València
Les demandes concretes: no només sou
A Blanes, les treballadores demanen mantenir els complements de qualitat i altres millores d’anteriors licitacions. També reclamen el retorn de quantitats pendents des del 2022 per l’absorció d’un complement i una compensació per les diferències salarials derivades de la no aplicació de la Taula Salarial A del conveni des de l’1 de gener del 2025.
No es tracta només de demanar més diners. Es tracta de reclamar que es compleixin els acords previs, que no es perdin drets adquirits i que el servei tingui la qualitat que mereixen els infants i les famílies. El col·lectiu ja ha anunciat que es concentrarà cada dijous de ple. La pressió serà sostinguda, convertint el conflicte en una qüestió de visibilitat política permanent.
El ple com a escenari natural
Que la protesta coincideixi amb el ple municipal no és casual. És l’escenari on el consistori ha d’explicar en quin estat està el procés i quin horitzó tenen les famílies. Les escoles bressol no són un servei secundari; són una peça clau per a la conciliació, per a la incorporació de les dones al mercat laboral i per a l’educació primerenca. Quan el servei viu en la provisionalitat, el preu el paguen les treballadores, les famílies i els infants.
El govern municipal té l’oportunitat de donar respostes: aclarir què ha passat amb la licitació, quins terminis es manegen i quines garanties hi ha. Perquè la paciència, com les pròrrogues, també té un límit.
Qui aguanta més?
El conflicte de Blanes planteja una pregunta incòmoda: fins a quin punt un servei públic essencial pot dependre de la resistència dels afectats? Les treballadores, amb contractes precaris; les famílies, amb la incertesa de la continuïtat; i l’Ajuntament, amb una licitació encallada i una municipalització promesa que no arriba.
Mentrestant, el temps passa i els infants creixen. Potser aquest dijous, al ple, algú expliqui per què s’ha arribat a aquesta paràlisi. I potser, només potser, algú doni una resposta que vagi més enllà de la clàssica promesa que “ja s’hi està treballant”.
- Et Recomanem -
